Sibil·la de Fortià, comtessa-reina de la Casa de Barcelona

Procedent de la petita noblesa empordanesa, fou filla del cavaller Berenguer de Fortià i Francesa de Vilamarí, filla del veguer de Lleida. Es casà en primeres núpcies amb el noble Artal de Foces, moment en què es trasllada a la Cort i arribar a ser una de les dames de companyia de la reina Elionor de Sicília, tercera esposa de Pere el Cerimoniós. Amb la seva mort, es converteix en amant del rei, obtenint importants privilegis i exercint una gran influència sobre ell, especialment en els favors a la baixa noblesa, fet no aprovat pels infants Joan i Martí. Tingueren una filla, Isabel, i posteriorment es casaren (1377). L’enemistat entre els infants i Sibil·la era tan gran que ni tan sols assistiren a la coronació de la reina a Saragossa. Quan anys després el rei va emmalaltir, Sibil·la de Fortià atemorida per les represàlies va fugir de la cort, primer a Sitges i després al castell de Sant Martí Sarroca. La fortalesa va ser assetjada pels fills del Cerimoniós i, com a conseqüència, la reina fou empresonada. Acusada de traïció i abandonament al Rei, va ser gràcies a la intervenció del Papa d’Avignon, que la reina fou perdonada, sota renúncia de tots els seus béns.