La reconstrucció del Castell

Els diferents successos històrics del s. XIX i XX van deixar el monument en molt mal estat amb gran preocupació dels martinencs i martinenques. L’any 1963 es començaren a preparar les obres del castell, però no serà fins un any més tard, el 1964, quan s’iniciaren els treballs de reconstrucció sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs, del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, i el constructor d’obres Pedro Canals, amb l’ajuda valuosa de tota la població encapçalada pel Pepet Teixidor i en Lluís Pujadó. La hipòtesi de la reconstrucció parteix dels elements trobats en les tasques de neteja i desenrunament, de les estructures que quedaven dempeus i de les fotografies conservades. Les cobertes, completament desaparegudes, es van poder alçar gràcies als perfils conservats en els diferents murs de l’edifici. I, segons alguns autors, els finestrals neogòtics estan inspirats en els existents al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Els treballs van desenvolupar-se al llarg de dues dècades i s’executaren en diverses fases: primerament es va actuar al pati d’armes i cos de la cara nord; a continuació a les estances de la zona de ponent i llevant. I, per últim, i passat l’any 80, és reconstruir l’edifici sud, el punt on es troben actualment.