L’arquitectura del castell medieval

El castell complí diverses funcions amb el temps i això marcà profundament els canvis en l’arquitectura. En un primer moment fou concebut com un castell defensiu, organitzat entorn d’un pati d’armes on s’obrien les diferents estances i envoltat d’una muralla perimetral amb dues torrasses defensives. Ja en la baixa edat mitjana, l’edifici esdevindrà castell-palau amb una clara funció residencial. Es caracteritzarà per l’ampliació dels grans salons nobles i l’ús d’elements decoratius d’estil gòtic, distribuïts junt amb els dormitoris en les estances superiors, i situant les cavallerisses, la cuina i el celler en la planta inferior. Pel que fa a les muralles, es constaten tres recintes progressius que foren adaptant-se al creixement del conjunt. La primera muralla, coincidint amb el castell primitiu, delimitaria els seus propis murs. La segona muralla, del s. XII-XIII, s’ampliaria fins a la zona de l’església i, el tercer recinte, de més superfície, naixeria als peus del barranc.