L’Absis romànic de Santa Maria

L’absis és la peça més genuïna de l’església, tant per l’arquitectura com per l’ornamentació escultòrica. La seva configuració és un clar exemple del simbolisme de l’art cristià occidental, visible en la seva orientació cap a l’est, punt d’horitzó per on surt el sol i on Crist il·lumina el món (sol salutis), o en la planta de creu llatina, que s’assimila a Crist a la creu. El seu exterior amaga un altre secret: els arcs divideixen l’absis en set trams, que és el nombre que més apareix a l’Antic Testament i fa referència als set dies de la creació del món o als set pecats capitals. Tant l’absis com el perímetre del temple estan coronats per prop d’un centenar de mènsules que reflecteixen els elements més característics de la iconografia medieval: éssers sobrenaturals, bestiari real i fantàstic, escenes sagrades, representació de càstigs i penediments, així com motius vegetals variats.