El destí de la reina Sibil.la

Empresonada, en un primer moment a Barcelona i, després, al castell de Montcada, Sibil·la i el seu germà, Bernat de Fortià,
van pactar amb el nou rei Joan I la renúncia de tots els seus béns concedits amb anterioritat pel rei Pere. A canvi, el nou monarca els hi va prometre una pensió anual (20.000 sous per a Sibil·la i 12.000 per a Bernat) i, el més important, salvaguardar les seves vides.
Finalment, Sibil·la es traslladà a viure a Barcelona on morí el 24 de novembre de 1406, a l’edat de cinquanta-sis anys.
Contra tot pronòstic, el rei Martí I organitzà un enterrament amb tots els honors. Va dictar que el cos de la reina fos cobert en mirra, vestit amb hàbits franciscans i exposat al Palau Menor de Barcelona durant uns dies per tal que la ciutadania pogués retre-li homenatge.
El 12 de desembre es va oficiar l’enterrament i fou sepultada a la capella de Sant Nicolau del convent de Sant Francesc de Barcelona.