La fil·loxera al Penedès

La producció de vi durant tota la segona meitat del segle XIX va ser molt elevada. La major part del producte obtingut es destinava a l’exportació. El camp vitivinícola català es va aprofitar de la crisi del seu veí francès, principal competidor en el mercat, a causa de la fil·loxera, un insecte hemípter que s’alimenta del cep de la vinya. Tot i els intents per evitar la seva propagació, la plaga de la fil·loxera va envair les vinyes del municipi martinenc el setembre de 1891. Va destruir tots els ceps autòctons i provocà una greu crisi socioeconòmica a la població i a la comarca. Es van haver d’arrencar tots els ceps supervivents i s’abandonaren moltes terres. Molts foren els investigadors que buscaren solució al problema, però l’ús de sulfur de carboni, tot i ser efectiu, era molt costós a causa de la quantitat d’hectàrees afectades. La implantació del cep americà, resistent a la fil·loxera, en va ser la solució, i juntament amb la transformació cap a una agricultura més especialitzada foren La fil·loxera al Penedès el camí per la reactivació de l’economia local.