El conreu fins al segle XIX

L’agricultura i els productes derivats d’ella van ser la principal activitat econòmica des del mateix moment de l’origen de la població. De fet, la configuració del paisatge actual és el resultat de segles de treball manual en les diferents tasques agrícoles. Fins al segle XIX, el cultiu principal del terme municipal eren els cereals, ja que s’aprofitaven les zones planeres; i, en menor mesura, la vinya, l’olivera i el regadiu. També eren abundants en la zona els molins fariners, situats prop del riu. Les millores introduïdes en el conreu, durant el segle XVIII, van transformar progressivament el paisatge agrari i el conreu majoritari del cereal va donar pas a la vinya per a la producció de vi. La utilització de la força animal, amb muls i mules en substitució dels bous, permetia un millor moviment de les terres i l’acceleració de les tasques del camp. A mitjans del segle XIX, la plantació dels ceps era primordial.